Al Pere me’l van posar al davant
expressament perquè aprengués què volia dir la disciplina. La Loli, me la vaig
creuar pel camí perquè algú o altre m’havia d’ensenyar què era la tendresa. A l’Albert
li va passar el que li va passar tan sols perquè jo entengués que la vida és
fràgil. El Francesc, que me’l vaig trobar com qui no vol la cosa, tenia l’encàrrec
de demostrar-me què vol dir abraçar de debò. La Lisa… la Lisa era el patiment i
la compassió, i a fe que em va quedar clar!
Des que el vaig conèixer, encara
vaig tardar vuit-cents cinquanta-tres dies a adonar-me que aquesta vegada era a
mi a qui havien posat al mig del seu camí amb l’objectiu d’ensenyar-li que mai
no hi ha ni un protagonista ni tres-cents secundaris.
Microrelat inclòs al recull Puces i altres picors (Témenos, 2017)
que es presenta aquest dissabte a la Microbiblioteca de Barberà del Vallès (a
les 16:30).
Maria Cirera i Delgado (Manresa,
1979) és traductora literària, activitat que ha compaginat amb altres feines
sempre al voltant del món dels llibres: lectora editorial, redactora de
continguts, dinamitzadora cultural i bibliotecària. Ha publicat contes i
microrelats en diversos reculls col·lectius i forma part de més d'un grup
literari.
M´ha agradat.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina