S’asseuen al meu davant. El noi —texans,
samarreta, cabell curt— vincla el cos endavant, gira el coll cap a la finestra
del tren i resta abstret. Ella —més gran, atractiva— li fa una mirada
ràpida i es posa a llegir.
Passats uns segons, el xicot inicia un
balanceig que de seguida acompanya de forts gemecs. La noia estén la mà fins
col·locar-la sobre el seu braç i li mormola eh, eh, va, va. Ell va aturant el
moviment fins que torna a quedar-se embadalit. Un minut més tard, s’inicia de
nou el cicle.
A mesura que contemplo com es va repetint
l’escena, la seva conducta em va hipnotitzant. A la fi, comparteixo amb ell
l’amenaça de les imatges que es formen a la finestra, la por que enrigideix tot
el cos, l’angoixa que s’estén fins envair totes les vísceres i la convulsió
final del cervell, que provoca l’embogiment i desferma la descàrrega
incontrolable.
Sense adonar-me’n, l’ansietat i l’opressió
també em tenallen a mi i acabo reproduint els moviments del noi. Em sumo als
seus vaivens, primer, i al seu vagit, després, per acabar esclatant en un
esgarip espantós que em capbussa en les tenebres. Llavors, la dona que tinc al
meu costat m’amanyaga i em calma amb el seu eh, eh, va, va.
Carles Castell Puig (Reus, 1962)
és Doctor en Biologia i treballa a l’administració pública en el camp de la
conservació dels espais naturals. Part del seu temps lliure el dedica a
escriure relats curts. L’any 2008 el seu recull de contes satírics I... va guanyar el Premi Jaume Maspons i
Safont, de Granollers. Des de llavors, diversos relats han estat guardonats i
publicats en reculls col·lectius. El seu últim llibre és Relacions molt relatives (Voliana, 2014), finalista del Premi El
Lector de l'Odissea 2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada