No deu pas recordar tots aquells anys de
trista funcionària ni la pila d’il•lusions juvenils que acabaria com la torre
de Babel. I encara menys deu recordar quan els pares la duien a la piscina i
com ella i totes les amigues de l’escola s’hi llançaven, hi xisclaven
d’alegria, s’esquitxaven les unes a les altres sense deixar de riure i eren
plenes de gràcia.
I que potser recorda els dos fills tan
avars que tenia? O la filla hipòcrita fins al moll de l’os? No ho crec pas. Ara
quan surt de la piscina amb el cos adormit i encarcarat pel fred, esquitxant
sense voler els altres, ja no recorda res, ni res en sap dels qui començaran
una pràctica de dissecció amb ella.
Microrelat guanyador del Concurs de Microrelats de la
Microbiblioteca 2016-17 de Barberà del Vallès.
Pau Miquel. He passat per l’Obrador de la Sala Beckett i he
escrit unes quantes obres de teatre. Actualment m’interesso també en diversos
gèneres de prosa, sobretot en aquells que es troben entre la ficció i el
documental.
De formol, suposo? Brrrr...
ResponElimina