Cap al vespre, el comando especial d’assalt baixa
de les muntanyes fins la vall, amb l’objectiu d’atacar per sorpresa una posició
enemiga. Fortament armats, els soldats s’obren pas en el boscatge, precedits a
certa distància pel caporal Birdy, un expert en imitar el cant de les aus,
encarregat d’establir una posició avançada de guaita. Després de comprovar que
hi ha via lliure per l’atac, el caporal Birdy tanca les mans al voltant de la
boca, tensa els llavis i emet el gemec profund i lamentós de la femella de
mussol en zel. És el senyal convingut. Però aleshores, des de dalt d’una
branca, un mussol mascle, atret pel plor de la femella, respon al reclam sexual
amb un vigorós entusiasme. El caporal Birdy es queda perplex i els soldats
deixen d’avançar, confusos davant la duplicitat de missatges el significat global
dels quals els genera un mar de dubtes. Passen les hores, de mica en mica
transcorre la matinada. La fosca flassada de la nit va canviant de color, a
mesura que apareixen arreu les primeres gotes de rosada. A l’alba, que arriba
envoltada per la boira, els membres del comando, tendrament arraulits entre
l’herba, encara esperen instruccions, mentre el mussol i el caporal Birdy mai
no acaben de parlar de les seves coses.
Microrelat inclòs al llibre Los días hábiles. La traducció és de
l'autor.
Pere Herrero
(Badalona, 1953) resideix a Castellar del Vallès i escriu microrelats des del
2006. Ha publicat textos en diverses antologies, com “Velas al viento, los
microrrelatos de La nave de los locos” (Cuadernos del Vigía, 2010) i “De antología,
la logia del microrrelato” (Talentura, 2013). En solitari, és autor de “Los
días hábiles” (SERIAL Ediciones, 2016). Alguns dels seus relats han estat
premiats en diversos concursos literaris. Manté (en estat d’hibernació) la seva
bitàcola “Humor mío” (http://humormio.blogspot.com) dedicada al microrelat d’humor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada