L’oficialitat de la fragata anglesa duia casaques
vermelles, mentre que els comandaments francesos anaven de blau. En aquestes
condicions era fàcil encetar un combat cos a cos sense por d’equivocar-se. El
problema el tenien els mariners d’ambdós vaixells, que no estaven subjectes al
rigor de l’uniforme militar. Coberts —tots ells per igual— de parracs i
descamisats, exhibien sense complexos una bel·ligerant despreocupació pel tema
indumentari. Per això era impossible esbrinar, d’entrada, a quin bàndol
pertanyien. La millor manera de no ferir un compatriota, enmig d’aquell
borrombori era saber que es tractava del company de llitera o d’un ajudant en
les tasques quotidianes. Però el pitjor de tot va arribar quan algú va baixar a
la bodega i va alliberar els presoners espanyols. A partir d’aleshores, abans
d’escometre qui hi hagués al davant, cadascú va creuar insults en la seva llengua
vernacla, per tal d’evitar —si més no dins dels possibles— que tot aquell punt
d’honor per matar enemics, tan justificat des d’un punt de vista patriòtic,
esdevingués promiscuïtat.
Microrelat guanyador del segon
premi en el IV Premi de literatura breu L’ACTUAL – Castellar del Vallès 2017. L'il·lustra
The Battle of Trafalgar de J. M. W. Turner.
Pere Herrero (Badalona,
1953) resideix a Castellar del Vallès i escriu microrelats des del 2006. Ha
publicat textos en diverses antologies, com “Velas al viento, los microrrelatos
de La nave de los locos” (Cuadernos del Vigía, 2010) i “De antología, la logia
del microrrelato” (Talentura, 2013). En solitari, és autor de “Los días
hábiles” (SERIAL Ediciones, 2016). Alguns dels seus relats han estat premiats
en diversos concursos literaris. Manté (en estat d’hibernació) la seva bitàcola
“Humor mío” dedicada al microrelat d’humor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada