PROGRÉS (Un microrelat de Jordi Masó Rahola)

«...no tardó en inventarse un medio de

viaje incomparable, el de andar a pie.»

JULIO CORTÁZAR, Último round

Ara que els mitjans de comunicació han arribat a la perfecció, recordem amb un somriure condescendent l'època dels correus electrònics. Només els més nostàlgics enyoren l'agilitat i la immediatesa d'Internet, perquè és una evidència que la invenció de la carta escrita sobre paper, i enviada mitjançant un carter, ens va evitar la correspondència prescindible —aquella enutjosa allau de missatges que ens amargaven els dies!— i va habituar-nos a una escriptura selectiva i essencial.

També els telèfons mòbils van caure en desús en benefici dels aparells amb fil: va ser un alliberament no estar a disposició de trucades intempestives i supèrflues a totes hores i en qualsevol lloc. Els telèfons es van tornar domèstics i va proliferar l'anomenada «cabina telefònica»: un paral·lelogram rectangular de parets de vidre, a l'interior del qual un estri allunat proporcionava la connexió si prèviament s'hi entaforaven algunes monedes.

L'avenç de la ciència no té aturador: aviat es van fer evidents les limitacions de la telefonia, que induïa els usuaris a perdre el temps en llargues converses insubstancials. La telegrafia va suposar un pas endavant en l'eficiència comunicativa: el telegrama d'una banda possibilitava transmetre el missatge sense la profusió retòrica de l'epístola, i de l'altra permetia esquivar els circumloquis obligats per les convencions de la cortesia en la parla oral.

Però el progrés no només ve dictat per les millores en el benestar i la comoditat: a vegades també hi influeixen factors consubstancials a la naturalesa humana, com la gasiveria. L'extensió d'un telegrama en determinava el preu, i per això, inevitablement, es van anar escurçant, fins al punt que a vegades la notificació es condensava en una sola paraula. Aquesta economia verbal extrema va comportar la fi de la telegrafia, l'inici d'una nova era, l'evolució lògica de la comunicació humana.

Ara només ens cal llenya i un llumí.

Microrelat guanyador del Primer Premi en el VI Concurs de Microrelats de l'Associació de Relataires en Català (ARC) i inclòs al recull inèdit La biblioteca fantasma.