Ningú no tria
de qui s’enamora. Pel que fa a mi, sempre vaig experimentar una forta
inclinació vers les femelles perilloses i estilitzades. Què hi farem. Per això
convisc actualment amb un majestuós exemplar de mantis religiosa que vaig
capturar a la selva verge de Khao Sok, al sud de Tailàndia. Mai no he estat tan
feliç. Ni tan sols en l’úter matern. Tot i que he de confessar que aquesta
criatura m’intimida força (medeix quasi dos metres, sense comptar les antenes).
Tant és així que encara no hem consumat el nostre amor, després dels mesos que
hem passat plegats. Però intueixo que el moment s’acosta inexorablement. De
nit, quan me’n vaig a dormir, ella roman a la sala contemplant embadalida el
canal porno. Necessita plaer amb urgència. I juro per l’Antic Testament que el
tindrà tan aviat com aconsegueixi vèncer el temor idiota que m’inhibeix.
Mentrestant, gaudeixo hipnotitzat del seu encant salvatge. Ara està devorant un
felí a la nostra cambra. Puc escoltar-la des d’aquí. Lloat sia Déu. Estimo amb
tota la meva ànima el sorollet que fa mentre mastega. Què hi farem. Ningú no tria
de qui s’enamora.
La
traducció és de Pere Herrero.
Llicenciat
en Filologia Hispànica i professor de piano clàssic, ha treballat com a crític
musical, corrector d’estil i guionista de televisió. Imparteix classes a
l’Escola Contemporània d’Humanitats (Madrid). Les seves narracions, publicades en
revistes com Quimera o Litoral, s’han inclòs en diverses antologies, com ara
“Por favor, sea breve 2” (Páginas de Espuma, 2009), “Velas al viento”
(Cuadernos del Vigía, 2010) o “Mar de pirañas” (Menoscuarto, 2012). Manté el
blog literari “Puerta falsa”. És autor dels llibres “Seísmos” (Thule, 2011) i
“Fuerza menor” (La Isla de Siltolá, 2016), al qual pertany el present
microrelat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada