Arriba sempre la primera. I l’espera esdevé
impaciència. Rere la finestra, espia el carrer fins que el veu. I el neguit es
transforma en desig. Es col·loca al voltant del cap, cobrint-li el rostre,
aquell mocador de seda que encara conserva l’olor de la darrera trobada.
Asseguda al llit, el sent com posa la clau al pany, com la deixa a la safata de
l’entrada, com s’atura al menjador per agafar aquell altre mocador, idèntic al
seu, fins que obre la porta del dormitori. Els primers petons tenen gust de
seda.
Aquell tros de roba tapa qualsevol rastre
de culpabilitat i el cap de setmana, a la barbacoa familiar, es tracten com si
fossin quasi dos desconeguts.
Il·lustra el microrelat "Els amants" (1928) de René Magritte.
Mercè Moreno
Montañés. Sóc nascuda a Lleida i filla adoptiva de Llinars del Vallès. He
dedicat gran part de la meva vida a reeducar i ensenyar llenguatge als més
menuts. Sempre m’acompanya el desig d’escriure perquè l’escriptura és la manera
que tinc de comprendre i transformar el meu dia a dia. He publicat alguns
relats en reculls col·lectius. Pertanyo al grup d’escriptura Pasta de
Full de Cardedeu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada