dimecres, 8 de juny del 2016

CALAMARSETS (Un microrelat d'Eva Arnal)

La senyora Maria sempre dorm fins a les vuit. S’incorpora, estira la cadeneta del llum de ferro, es posa les sabatilles i recorre el passadís fins a la cuina amb un lent balanceig. Mentre s’escalfa la llet, torna a fer el camí, apuja la persiana del menjador i encén el televisor. Tornant a la cuina, la veu del presentador es va fent petita. Esmorza al menjador, davant el programa del matí.

Divendres, però, es lleva a les set. La finestra de l’habitació no tanca bé i ha passat mala nit. Podria avisar el veí de dalt, pensa, però després es diu que ja ho arreglarà diumenge l’Andreu, quan hi vagi amb les nenes pel seu aniversari.

Fins no fa gaire, la senyora Maria cosia, però darrerament un lleuger tremolor a la mà dreta li fa la guitza, i passa les hores amb l’agulla entre els dits, contemplant la vida des de la finestra.

La Boqueria se li fa cada dia més lluny. Divendres, però, hi va. Prepararà calamars farcits i els vol comprar a la parada de sempre. A la tarda va a la perruqueria.

Dissabte, mentre busca la caixa d’escuradents, algú truca, és l’Andreu. Li explica que els ha sorgit un compromís d’última hora i que no hi podran anar. La senyora Maria li diu que no pateixi, que, de fet, no s’acaba de trobar bé i que li convé descansar.

Penja amb el cap cot i s’atura un instant. Després va cap a la cuina i fica els calamarsets al congelador.

Microrelat inclòs al recull L'ombra de les formigues (Voliana Edicions, 2015). L'il·lustra un detall de la portada del llibre, obra d'Ignasi Font.

Eva Arnal Arasa (Barcelona, 1977) és llicenciada en dret i treballa en l'àmbit del medi ambient. Els seus contes han estat publicats en diverses antologies i han guanyat diversos premis, entre els quals el Premi Joan Puig i Ferreter, amb el recull La tinta i altres narracions de dones mal orientades (2012).

2 comentaris:

  1. Ai ... quina pena. Pobra. Real ... real.

    ResponElimina
  2. El trobo un relat molt bell en molts sentits, delicat, ens fa empatitzar tant amb la protagonista que se sent la seva amargor, la de una bona persona que dóna el que té i rep poqueta cosa a canvi. El devenir de tanta gent. Molt, molt bo. Millor fins i tot en segona i tercera lectura: et fa adonar de la intensitat i la finesa de l'autora.

    ResponElimina