LES GOTERES DEL POETA (Un microrelat de Josep-Ramon Bach)

Aquell savi nostrat tenia un estudi atapeït de llibres i de manuscrits que, col·locats en prestatges metàl·lics, folraven totes les parets sense deixar cap racó lliure. Aquella mansarda més aviat semblava la cambra dels mals endreços que no pas el lloc on desenvolupar una obra digna. El seu caos, però, tal vegada era el preludi d’una escriptura trencadora i plena de suggeriments inèdits.

La construcció era vella i, en ser sota teulat, el deteriorament dels materials pronosticava una avaria de conseqüències imprevistes. A la tardor,  les teules d’un dels angles van cedir a l’excés de pluges i van propiciar una inundació força dolorosa. Una via d’aigua generosa va espetegar contra la fila més alta de la prestatgeria, on guardava una bona col·lecció de novel·les clàssiques del segle dinou en llengua russa. Aquell bé de Déu de lletres atapeïdes, d’una densitat embafadora, que narraven les peripècies de la Rússia tsarista, van cedir a la pressió de la pluja i, regalimant, van caure a plom sobre el prestatge següent, on una rècula de llibres de poesia antiga japonesa lluïen ufanosos la seva lleugeresa. El resultat va ser una inesperada tragèdia literària. L’excés de caràcters eslaus, en caure, van sumar-se a la buidor de les formes clàssiques nipones. Amb aquest senzill trasbals aquós, les tankes i els haikus es van vestir de gala, ja que, abandonant la densa simplicitat del seu llenguatge, van abraçar la grandiloqüència d’un discurs excessiu. I, per contra, els russos es van quedar despullats de la  sublimitat i van haver d’acceptar la nuesa com a bandera de vida i suggestió. La pluja sovint és més juganera que moltes paraules escrites amb seny.

Microrelat inclòs al llibre “El ventríloc tartamut” (Témenos, 2015).

Josep-Ramon Bach (Sabadell, 1946) és poeta, narrador i dramaturg. Entre els seus llibres  destaquem els que fan referència al mite personal de Kosambi: “Ploma Blanca” (Poesia Oral Africana), “L’Ocell Imperfecte” (Premis de la crítica Serra d’Or i Cavall Verd), “Viatge al cor de Li Bo” i “Kosambi, el Narrador”, així com “Viatge per l’Àfrica” i “El Gos poeta” escrits per a infants. Entre els més recents, els poemaris “Reliquiari”, “El laberint de Filomena” (Premi Cadaqués a Rosa Leveroni), “Versions profanes” i "Desig i sofre", i dos llibres de teatre “Diàlegs Morals sobre la Felicitat” (Premi Recull) i “La Dama de Cors se’n va de Copes” (Premi Lluís Solà).