Ja no podia més. Tants dies espiant. Tants
dies escoltant converses, lligant caps, fent tripijocs per intentar esbrinar
més coses. Estava cansat. I dolgut. Alguna cosa per dins li feia mal; un mal
físic que rosegava l’estómac, o pujava fins la gola, o li apretava els pulmons
fins que li faltava l’aire. Es sentia desgraciat. I rabiós. Feia massa que aquell
mal li corcava les entranyes. Les del cos i les de l’ànima. I això no era bo.
La Mireia entrava i sortia amb el seu posat de princesa ofesa, ignorant-lo. Si
en parlaven, hi havia insults; el Gil esgargamellant-se, la Mireia en veu
baixa, el que la feia més temible.
Les nits, en Gil no podia dormir. Pensava,
es muntava històries; plorava d’amagat. El dia que va decidir seguir el pla,
estava tan pàl·lid que semblava realment que estava malalt. Volia quedar-se sol
a casa unes hores; i quan per fi tots van marxar, va posar-se a revisar els
armaris que encara no havia pogut remenar. A vegades li semblava sentir una clau
a la porta, i llavors, les mans li tremolaven; però va seguir fins a trobar
allò que buscava.
No hi havia dubte. Estava ben amagat al
fons d’un calaix dels de dalt, darrera una pila de tovalloles. Al sobre de
color blau hi posava el nom d’ella: Mireia.
Va desembolicar la nina amb compte. I el
cofret de joies de colors. I també el vestidet de fada. I ho va ficar tot a
dins la bossa de plàstic que duia preparada. Quan l’endemà els seus pares anessin
a buscar el regal d’aniversari de la Mireia, es quedarien ben fotuts. Ja faria
hores que tot allò reposaria dins d'un contenidor. I la Mireia, la nena mimada,
no li diria en veu baixa, idiota, imbècil, gelós de merda; sabria el pa que
s’hi dona, almenys una vegada a la vida, quan un és el menys estimat.
Nascuda
a Manresa l'any 1960, mare de dos fills, sóc biòloga i treballo en la prevenció
del càncer de coll d'úter. M'interesso pels animals. Escric i dibuixo. He
participat amb escrits i il·lustracions de llibres d'autoria compartida,
tramats des de la pàgina web Relats en català. L'any 2013 vaig rebre el primer
premi del concurs Microrelats a la ràdio amb "Greix", també el primer
premi de poesia a "Paraules a Icària" amb el llibre "Estats del
metall" (ed. Saragossa).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada