dimecres, 24 de febrer del 2016

FAN MOLT MAL (Un microrelat de Sílvia Armangué)

Ja no podia més. Tants dies espiant. Tants dies escoltant converses, lligant caps, fent tripijocs per intentar esbrinar més coses. Estava cansat. I dolgut. Alguna cosa per dins li feia mal; un mal físic que rosegava l’estómac, o pujava fins la gola, o li apretava els pulmons fins que li faltava l’aire. Es sentia desgraciat. I rabiós. Feia massa que aquell mal li corcava les entranyes. Les del cos i les de l’ànima. I això no era bo. La Mireia entrava i sortia amb el seu posat de princesa ofesa, ignorant-lo. Si en parlaven, hi havia insults; el Gil esgargamellant-se, la Mireia en veu baixa, el que la feia més temible.

Les nits, en Gil no podia dormir. Pensava, es muntava històries; plorava d’amagat. El dia que va decidir seguir el pla, estava tan pàl·lid que semblava realment que estava malalt. Volia quedar-se sol a casa unes hores; i quan per fi tots van marxar, va posar-se a revisar els armaris que encara no havia pogut remenar. A vegades li semblava sentir una clau a la porta, i llavors, les mans li tremolaven; però va seguir fins a trobar allò que buscava.

No hi havia dubte. Estava ben amagat al fons d’un calaix dels de dalt, darrera una pila de tovalloles. Al sobre de color blau hi posava el nom d’ella: Mireia.

Va desembolicar la nina amb compte. I el cofret de joies de colors. I també el vestidet de fada. I ho va ficar tot a dins la bossa de plàstic que duia preparada. Quan l’endemà els seus pares anessin a buscar el regal d’aniversari de la Mireia, es quedarien ben fotuts. Ja faria hores que tot allò reposaria dins d'un contenidor. I la Mireia, la nena mimada, no li diria en veu baixa, idiota, imbècil, gelós de merda; sabria el pa que s’hi dona, almenys una vegada a la vida, quan un és el menys estimat.


Nascuda a Manresa l'any 1960, mare de dos fills, sóc biòloga i treballo en la prevenció del càncer de coll d'úter. M'interesso pels animals. Escric i dibuixo. He participat amb escrits i il·lustracions de llibres d'autoria compartida, tramats des de la pàgina web Relats en català. L'any 2013 vaig rebre el primer premi del concurs Microrelats a la ràdio amb "Greix", també el primer premi de poesia a "Paraules a Icària" amb el llibre "Estats del metall" (ed. Saragossa).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada