Un home jove amb barret i guants negres surt de casa de matinada
amb el cap cot i el pas lleuger. No hi ha ningú més al carrer, només es veu, de
vegades, l’ombra d’algun gat solitari. L’home del barret i els guants negres tomba
el cap enrere, de tant en tant, alhora que es posa una mà al pit com
palpant-se’l. Quan arriba a la plaça principal de la ciutat ja està
sortint el sol i comencen a obrir mandrosament algunes cafeteries. L’home
s’atura en un caixer, es treu els guants, agafa una tarja de la butxaca de
l’abric i abans que pugui introduir-la i marcar les quatre xifres un altre home
se li posa al darrere, estira un braç amb un ganivet brillant a la mà i li diu
a cau d’orella “sis, tres, nou, quatre”.
La fotografia que il·lustra el microrelat és de Laurence Winram.
Raquel Casas Agustí (Vilanova i la
Geltrú, 1974) és Llicenciada en Filologia Hispànica i Doctorada en Literatura
Espanyola del s. XX. És professora de Llengua i Literatura a l’INS Montgròs de
Sant Pere de Ribes. Ha rebut diversos premis literaris, sobretot de poesia. Ha
publicat “Astrolabi” (El Cep i la
Nansa, 2006), “Les randes del Paradís”
(Editorial Moll, Premi Vila de Lloseta 2007), “Que no torni i altres contes” (Cossetània Edicions, 2oo8; Premi
Tinet de Narrativa Curta 2007) i “La dona
bilingüe” (Viena Edicions, 2008; premi Betúlia de Poesia de Badalona 2008).
Podeu consultar el seu bloc personal: llengua de gat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada