Tots dos recolzats a la paret del pou, amb una
pedra a la mà cada un: “Primer tu”, “No, no, primer tu”. Les vam deixar anar tots
dos alhora. Era fosc i no vam veure si les pedres flotaven.
Mentre el dúiem cap al pou, no va dir res. Se'l
veia capficat. Li vam explicar que ja ho havíem assajat i que no hi hauria cap
problema. “Serà genial”, ens va dir finalment.
Era fosc i no vam poder veure si flotava.
Microrelat inclòs al recull fauna animal (El Cep i la Nansa, 2011)
Damià Bardera Poch (Girona, 1982)
és doctor en Filosofia per la Universitat de Girona. És autor d'"el penúltim vòmit"
(Viena Edicions, 2008), Premi Marià Manent de Poesia, i dels reculls "i
alguns contes per llegir-los d'amagat", "fauna animal",
"els homes del sac", "els nens del sac" i "contes de
propina", tots a l'editorial "El Cep i la Nansa". En
col·laboració amb Eudald Espluga, ha escrit l'assaig "Mediterròniament. La
Catalanitat emocional" (Biblioteca del Núvol, 2013).
fan incondicional del Damià
ResponElimina