Fa mil dies que plou i m’estic florint, tinc fongs als peus i faig pudor de
resclosit. Miro pel finestró de la cel·la i tot és aigua, ja no puc ni
distreure’m veient passar els vianants. La noia del vestit blau deu haver
canviat de camí. I no tinc ni la més remota idea de quan duren les pluges en
aquest país. Les ungles se m’estoven. Tant de bo que no hagués dut a sobre ni
un mil·ligram de coca. Temo que quan surti d’aquí, si en surto, seré tan porós
que em desfaré només creuar la porta de la presó. Torna, noia del vestit blau,
passeja una estona pel tros de carrer que puc veure i serà com si sortís el
sol. Però afanya’t. Em podreixo.
Nascuda al rovell de l'ou granollerí el 1955,
Carme Ballús viu a Les Franqueses i fa de professora a l'Institut A. Cumella de
Granollers. Vallesana com la mongeta del ganxet, no escriu -per ara- llibres de
cuina, sinó contes i relats breus. Forma part del col·lectiu literari Pep
Campei, amb el qual ha publicat la novel·la d'autoria conjunta
"L'artefacte". Ha publicat contes en reculls amb d'altres autors i un
recull propi, "Portes endins" (Marcòlic, 2013), cuit a foc lent i de
degustació pausada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada