divendres, 5 de juny del 2015

FERS (Un microrelat de Marta Finazzi)

L’home que no podia deixar de somiar vivia al pis de dalt. No vaig saber mai com es deia. A la seva bústia només hi havia escrit Fers. Tanmateix, cada cop que pujava l’escala cap a casa meva no podia deixar de pensar en aquell home. Un home que cada dia es despertava entre somnis que arrossegava inexorablement des de qualsevol nit cap a totes les vigílies. Em preguntava com es pot continuar somiant quan s’està despert. Així, cada matí que en Fers obria la porta del replà, es convertia en una persona diferent. No, ja no somiava, però vivia una existència estranya que emergia dels somnis. Era com si fossin una extensió d’ell mateix i, malgrat que el volguessis fer tornar en si, és impossible despertar algú que no dorm. Només es creia algú que només ell coneixia i vivia al límit un somni que només s’acabava quan tancava els ulls, un altre cop. Com una bobina espatllada que no deixa de girar, però les pel·lícules del seu cinema no eren mai iguals.

Fins que un dia em vaig trobar en Fers a l’escala. Tenia la mirada desesperada. La d’un home que empenyia els seus fantasmes i els feia rodolar com si fossin una llosa que pesava massa. Però no em va dir res. Simplement va continuar pujant cap amunt. Posaria la clau al pany i, com cada nit, tot tornaria a començar. Els seus somnis l’atraparien en una teranyina i el farien viure en un món que no era el seu. En el fons, l’envejava perquè era un home únic que es girava d’esquena a tot, que perseguia els seus somnis de dia, com si fos un caçador de llunes, de nits, sota el llindar de l’alba. Fins aquell dia, que li vaig veure el rostre. Creia que parlava de les vides que jo mai no viuria, però no em vaig parar a pensar que jo només admirava aquell home pels seus somnis. Per ser esclau de les nits eternes.

Microrelat finalista del V Premi de Microrelats “El Basar” de Montcada Ràdio (2009). La fotografia és de José Manuel Mazintosh.

Marta Finazzi Martínez (Girona, 1981) és llicenciada en humanitats i una apassionada del món de la cultura i l’escriptura. Professional del món de la llengua i la correcció de textos, cultiva l’amor per la literatura des de ben petita i ha guanyat diversos premis literaris passant pels relats curts, els microrelats i el gènere epistolar. Recentment, ha guanyat el XXII Concurs de Cartes d’Amor 2015 organitzat per l’Ajuntament de Calafell i ha quedat finalista del Premi de relats curts Carme Lafay 2015.

4 comentaris:

  1. Moltes gràcies, Jordi! :) Tinc el cos fet de tinta i l'ànima, de paper i les emocions són papallones que em fan pessigolles cada cop que em poso a escriure. És tot un honor formar part del teu blog.

    ResponElimina
  2. M'agrada molt, tan surreal i poètic. Molt bo.

    s

    ResponElimina
  3. M'agrada molt, tan surreal i poètic. Molt bo.

    s

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies, Silvia! Em fa molta il·lusió que t'hagi agradat! :)

    ResponElimina