Em mira d’una manera que m’estan pujant els colors.
A la meva edat! Mai no havia sentit abans uns ulls clavats com un agulló. Que
potser se m’insinua? L’observo de cua d’ull i continua. Quin desvergonyiment!
Si em provoca sabrà com les gasto. Ara em sentirà.
–És tan amable de no traspassar la línia groga i apartar-se del quadre– em diu el guarda de seguretat del museu.
Il·lustra el microrelat un quadre de Magritte.
Mercè Moreno Montañés. Sóc nascuda
a Lleida i filla adoptiva de Llinars del Vallès. He dedicat gran part de la
meva vida a reeducar i ensenyar llenguatge als més menuts. Sempre m’acompanya
el desig d’escriure perquè l’escriptura és la manera que tinc de comprendre i
transformar el meu dia a dia. He publicat alguns relats en reculls col·lectius.
Pertanyo al grup d’escriptura Pasta de
Full de Cardedeu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada