S'havien entaulat com en les millors ocasions. De
fet, el motiu de la trobada bé prou que ho reclamava. Eren a punt de tastar els
primers fruits del presseguer que havien plantat la primavera passada al jardí
de la casa familiar. Després de tastar-ne el primer, tots plegats van arribar a
la conclusió que, si bé eren sucosos, també era ben evident que tenien certa
acidesa afegida al gust. El més petit de tots comentà que, cansat de mastegar
gominoles, ja li estava bé. El pare, però, amenaçà de demandar el pagès que li
havia venut les llavors del fruiter. La mare, mentre deixava que el suc del
préssec li negués el carmí dels llavis, afegí que per a ella ja estaven bé, que
a vegades n'havia comprat de pitjors i a uns preus per enfilar-se pels arbres.
La que no digué ni piu fou l'àvia, i tenia les seves raons. Durant anys havia
mantingut un secret molt ben guardat i no estava pas disposada a airejar-lo en
aquells moments. L'avi, un gran aficionat als caramels de llimona àcida,
contràriament al que pensaven tots, estava enterrat sota les arrels del
presseguer. Per tal que el seu repòs fou veritablement etern, aquell dia l'àvia
no volgué ni donar-ho a conèixer ni relacionar en veu alta els fets.
Microrelat inclòs a "Noranta-nou
maneres de no viure encara a la lluna" (Set i mig 2001). El quadre és "Pêcher en fleurs" de Van Gogh
Joan Pinyol (Capellades, 1966) és
llicenciat en Filologia Catalana. Dels onze llibres que ha publicat, tres són
de microrelats: “Noranta-nou maneres de no viure a la lluna” (Premi Vila
d’Almassora, Setimig Edicions, 2001), “Micromèxics” (Premi Vila de Puçol,
Brosquil Edicions, 2007) i “Glops” (Ed.Petròpolis, 2009). Ha elaborat diferents
estudis sobre el gènere i imparteix el taller de narrativa “El microconte, un
petit gran gènere” en nombroses biblioteques i centres culturals dels Països
Catalans. Els seus últims llibres són “Planeta Lluç” (Editorial Aire, 2012) i
“Ningú no mor” (Onada edicions, 2013). Manté el bloc personal www.joanpinyol.net
Joan, excel·lent i molt agut. Llegir-te apavaiga l'enyor. Besades des de Menorca.
ResponEliminaLlucia