Ell és un amant persistent, incapaç
de conformar-se amb un instant de repòs; un amant que necessita recórrer
constantment el territori que sap que li pertany gràcies a algun contracte mai
no escrit; un dèspota que no et deixa passar ni la pinta. Prova-ho i els seus
dits t’escabellaran amb l’exaltació de qui desfà els rínxols i, de pas, els
pensaments. Ai de tu si alimentes la idea d’allunyar-lo, a ell que tot ho sap!
Ai de tu, perquè es revoltarà i t’esgarraparà fins que sentis com se t’esquinça
la carn de mica en mica. Deixa’l fer i s’entretindrà a descordar-te el vestit,
sigui llarg, curt, cenyit, escotat, això tant li fa. Les cremalleres el
fascinen, les obre lentament i et ressegueix la columna, s’hi endinsa com si
explorés un paratge inconegut, com si es volgués aixoplugar entre les
costelles. Les cames han de ser al seu abast, per apamar-les i prémer-les amb
força, per delectar-se amb la tibantor de les cuixes, amb el foc que traspuen.
Llavors les separa i s’abriva, i tot d’una t’arramba a qualsevol lloc, que per
això no té manies, i et clava la sageta i no permet cap mena d’oposició. Furga
una estona. Et masega, et mossega amb delit... Panteixa. Tal vegada, espera una
queixa que no ha d’arribar. Absurd seria provocar-lo. És llavors quan t’obliga
que el miris cara a cara, quan et cerca a l’esguard un prec que et delati. El
complauria tant trobar-lo! Aguanta un instant més i, després, estén per dins la
metzina que et fa xisclar i que et porta a l’abisme. Sents la temptació de dir
que s’aturi, que ja n’hi ha prou, que t’alliberi... Però alguna fibra de tu,
que no saps on s’amaga, conserva un xic de dignitat i et jures que no
defalliràs per més extenuada que estiguis, així et prengui la vida aquest amant
implacable, aquest maleït dolor.
Il·lustra el microrelat "Les amants" (1928) de René Magritte.
Mercè Bagaria (Barcelona, 1954) és
filòloga. Ha fet de professora, periodista, lectora editorial i correctora.
Forma part del grup Setze Petges. Els seus relats es poden llegir als reculls
“Setze petges” i “Edició especial”, en altres publicacions col·lectives i a la
web de Relats en Català, on fa servir el pseudònim de Frèdia. Podeu seguir-la
també al bloc La Vida Breu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada