Ara que s'acosta
l'hivern, l'home que udola quan hi ha lluna plena busca un cau on arrecerar-se.
Li resulta molesta la boira gebradora dels matins i detesta el riu d'aigües
fredes que tant el consola quan les calors de l'estiu el converteixen en bèstia
assedegada.
Però abans de retirar-se
al nou recer, abans fins i tot de saber quin espai habitarà en les llargues
nits d'hivern, voldrà trobar-se amb ella. I voldrà que ella li expliqui el
perquè d'aquest oblit amb què el castiga. I esperarà, tot sol, supervivent de
freds quasi glacials, unes raons que potser mai no li seran donades.
Un record sòrdid el
sorprèn. De sobte creu saber per quin motiu, definitivament, haurà de seguir
sol el seu camí.
Antoni Casals i Pasqual (Barcelona, 1959) és metge. Ha publicat més de
mitja dotzena de reculls de poesia i ha participat en diverses iniciatives
col·lectives (Relats en Català, Poems&Blogs, Versos.cat.). El seu últim llibre de poemes és Els imperis implícits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada