Ella està asseguda en una taula i beu cervesa
mentre fuma un cigarret negre. Ell, en un tamboret de la barra, pren whisky i
crema cigarretes rosses una darrere l'altra. Ella no sap què fer amb la seva
vida: acabar la carrera, posar-se a currar de dissenyadora, anar-se'n una
temporada a l'estranger... Ell acaba de marxar de casa amb un cop de porta i no
hi pensa tornar, almenys mentre hi sigui la seva dona. Ella té claríssim que no
pot continuar vivint amb els seus pares, si no vol acabar fatal dels nervis.
Ell necessita aire frec, porta massa temps presoner d'una relació
claustrofòbica. Ella no demana massa, una caseta a la muntanya, una parella
normaleta, una colla d'amics i temps per poder pintar. Ell vol fugir, lluny,
ben lluny, on ningú no el conegui i pugui escriure sense cap corcó al seu
voltant. Ella s'aixeca de la taula per demanar una altra cervesa i topa amb
ell, que acaba de saltar del tamboret per anar al lavabo. Ella diu: perdona;
ell respon: disculpa. Es miren uns segons i segueixen els seus camins. Ell,
quan torna, paga els whiskies, surt del bar i gira carrer amunt. Una minuts més
tard ella apura la seva cervesa i se'n va carrer avall.
Microrelat inclòs al llibre
"I..." (Premsa d'Osona, 2008). L'il·lustra un esbós d'Edward Hopper.
Carles Castell Puig (Reus, 1962)
és Doctor en Biologia i treballa a l’administració pública en el camp de la
conservació dels espais naturals. Part del seu temps lliure el dedica a
escriure relats curts. L’any 2008 el seu recull de contes satírics “I...” va
guanyar el Premi Jaume Maspons i Safont, de Granollers. Des de llavors,
diversos relats han estat guardonats i publicats en reculls col·lectius. Acaba de publicar "Relacions molt
relatives" (Voliana, 2014)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada