Mil vuit, mil nou, mil deu... Avui ha decidit venjar-se. Mil dotze, mil tretze, mil catorze... Fa sis anys que treballa al
magatzem de l’empresa. Mil quinze, mil
setze, mil disset... I quina és la màxima responsabilitat que li donen?
Comprovar que a les caixes hi hagi tots els pistons! Mil divuit, mil dinou, mil vint... Avui es venjarà. I tant que es
venjarà! A aquesta hora que la majoria no hi són... Mil vint-i-un, mil vint-i-dos, mil vint-i-tres... Tots són a dinar
i a ell l’han deixat sol, comptant les peces... Mil vint-i-quatre, mil vint-i-cinc, mil vint-i-sis. Sent una remor
als vestidors. Aquesta és la seva, ja pot deixar de comptar. Alça la capsa amb
totes les seves forces i deixa caure els pistons per terra amb un gran
terrabastall.
–Que ha passat alguna
cosa? –diu el noi de les tardes, sortint del vestidor a mig vestir.
–I tant! M’ha caigut la
capsa dels pistons a terra. Els hauràs de recollir i comptar. Jo me’n vaig a dinar.
Passa pel seu costat i
surt del magatzem ple de satisfacció. El noi de les tardes s’ajup i comença a
comptar les peces. Una, dues tres...
Encara és a temps de clavar-li una mirada a l’esquena. Quatre, cinc, sis... Algun dia, ell també es venjarà. Set, vuit, nou...
Nascuda l’any 1979 a Manresa,
Maria Cirera és traductora de formació i subsisteix com pot en el sector dels
llibres. El llegir li fa perdre l’escriure, però sense cap remordiment. Quan
escriu ho fa per ràbia, per avorriment, per venjança, per matar el cuc i la
gana. La traducció literària és un altre dels seus passatemps favorits. Ha
publicat diversos contes en reculls col·lectius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada