El xef de moda i tot el seu equip estaven
desencaixats. Tanta feina, tanta creació i tanta campanya mediàtica, de res
servirien havent caigut l'infortuni damunt de l'establiment en el moment clau.
Una fatalitat com aquella era inimaginable. Amb totes les taules reservades,
eren a punt d'arribar (sempre d'incògnit) els inspectors de la guia, que
atorgarien la màxima i definitiva qualificació al seu restaurant de cuina
avantguardista. Ni el maître, amb tants anys de carrera, podia mantenir la
serenitat. No s'havia vist mai en una situació tan compromesa. Ni quan se'ls va
esguerrar el soufflé pel President.
Però ara, ¿com s'ho farien per reconèixer que, per una poc justificable falta de previsió, aquella nit no podrien servir sopars per falta del principal ingredient? En tota la comarca, no hi havia hagut manera d'aconseguir ni una sola, miserable, bombona de nitrogen líquid.
Josep M. Sansalvador (Girona,
1965) ha cursat estudis empresarials i treballa en una caixa d’estalvis (és més
de números que de lletres). Participa al web “Relats en Català” sota el
pseudònim Siset Devesa, forma part del consell de redacció de la revista “Parlem
de Sarrià”, de Sarrià de Ter, poble on resideix. Té cura del bloc De res, massa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada