Va perdre el cap per ella i li va demanar la mà: li
havia robat el cor. Les despeses de la boda van costar-li un ronyó, i el pis,
un ull de la cara. Cada dia, a la feina, treia el fetge per la boca: en un
negoci hi va deixar les dents; en un altre, s’hi va agafar els dits. Tant
trencar-se l’esquena per a res! Ara li queia la cara de vergonya i quan hi
pensava s’arrencava els cabells. El final es veia a venir: va deixar-hi els
ossos (o, si ho preferiu, la pell).
Microrelat inclòs al recull Les mil i una (Témenos). L'il·lustra "Le désespéré" (1843-45) de Gustave Courbet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada