Et poden multar per plorar mentre condueixes?
Perquè jo vaig arribar a les costes de Lião amb els ulls amarats de llàgrimes. Si vaig treure
la clau del contacte, va ser perquè al meu davant ja no hi quedava res més que
no fos aigua més enllà de l’aigua dels meus ulls.
Mentre la bona sort fugia de mi, jo m’apropava a
les onades. Em desplomava sobre l’arena freda, sota la lluna de llautó. I quan
per fi vaig aconseguir enfocar la mirada, just al meu davant, vaig descobrir
una sirena al bell mig de l’aigua. Nedava d’una banda a l’altra i em sotjava
com acostumen a fer els animalons de bosc. Amb un gest de la mà, la sirena em
convidava a confessar-me. Li vaig explicar com havia arribat fins allà, com
m’havia deixat vèncer per la dissort. Li vaig explicar tot, des de l’inici fins
al final, empès per la seva mirada còmplice i amiga. Durant hores, vam estar
conversant. La seva veu era la d’una dolçaina.
A l’horitzó, el Cinturó de Venus ja es dibuixava.
El sol no trigaria en sortir. Vaig mirar la sirena i vaig començar a
impacientar-me. I si fos veritat, allò que conten les llegendes? Però en
comptes de fugir, semblava apropar-se a poc a poc a la platja. Quan va ser ben
a la vora de la riba, d’un gest àgil va doblegar les cames i es va acostar cap
a mi.
Com havia pogut creure que era...!
Sortia el primer raig de sol quan ens abraçàrem.
Vaig somriure amb el rostre moll entre els seus cabells. Malgrat tot, encara era capaç de creure en
els miracles.
Il·lustra
el microrelat "Nit de lluna al mar negre" (1859) d'Ivan Aivazovsky
Nascuda l’any 1979 a Manresa,
Maria Cirera és traductora de formació i subsisteix com pot en el sector dels
llibres. El llegir li fa perdre l’escriure, però sense cap remordiment. Quan
escriu ho fa per ràbia, per avorriment, per venjança, per matar el cuc i la
gana. La traducció literària és un altre dels seus passatemps favorits. Ha
publicat diversos contes en reculls col·lectius.
No m'esperava pas aquest final. M'ha agradat molt.
ResponElimina