De la mateixa manera que
hi ha xais que neixen amb dos caps i nens amb sis dits, jo ho vaig fer
amb quatre braços. Al principi va ser força molest. Els dits es dissimulen bé
dins d’unes sabates o uns mitjons, però ocultar quatre braços és prou difícil.
La mare va voler sempre que passés desapercebut i em vestia de manera que només
se me’n veiessin dos, els altres me’ls lligava al voltant del cos, com si
portés una camisa de força.
Des que vaig descobrir
l’avantatge de fer-los servir a la vegada que la vida m’ha canviat del tot.
Ara escric dues novel·les
alhora.
Il·lustra el microrelat El mag, de René Magritte.
Mercè Moreno Montañés. Nascuda a Lleida i filla adoptiva
de Llinars del Vallès. Sempre m’acompanya el desig d’escriure perquè
l’escriptura és la manera que tinc de comprendre i transformar el meu dia a
dia. He publicat alguns relats en reculls col·lectius. Publico en el blog Des del porxo i també en el blog Escriure escriure. Pertanyo al grup
d’escriptura Pasta de Full de
Cardedeu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada