─Aquí,
ganàpia!
─Ei,
grandolàs!
─Tu,
Goliat!
Els
nanos corrien al seu voltant ventant-li cops i escarnint-lo amb crits i
cantarelles fins que se’n cansaven i es perdien pels carrers que donaven a la
plaça. Ell els hagués pogut estabornir d’una plantofada però era incapaç
d’aixecar la mà, de sis dits, contra ningú. Potser es tractava de bonhomia,
mandra, toixesa, o una barreja de tot plegat. Era un xiquet de poques paraules
i ni els seus pares sabien del cert què hi havia dins d’aquell cap tan gran.
En tot
cas, el capità que el va albirar mentre ell cavava a l’hort es va interessar
per aquell cos colossal, que va passar a engruixir les files de l’exèrcit. Ben
aviat els seus superiors es van adonar que no podrien desfermar cap ardidesa
guerrera en ell, però resultava ben útil en enfrontaments senzills on la
intimidació era suficient.
Com en
l’aixecament d’aquells quatre pastors desventurats. Tanmateix, la gran diana
immòbil i apàtica va constituir un blanc massa senzill per a un brivall que
encertava amb la seva fona una cabra a cent metres. Estabornit a terra, en
Goliat va entreveure en la mirada del noi que s’acostava espasa en mà el mateix
menyspreu d’aquells nens de la plaça.
Microrelat
guanyador del mes de desembre del Concurs de Microrelats de la Microbiblioteca
de Barberà Esteve Paluzie (2017-18). L'il·lustra "David i Goliat" de Rubens.
Carles Castell Puig (Reus, 1962)
és Doctor en Biologia i treballa a l’administració pública en el camp de la
conservació dels espais naturals. Part del seu temps lliure el dedica a
escriure relats curts. L’any 2008 el seu recull de contes satírics I... va guanyar el Premi Jaume Maspons i
Safont, de Granollers. Des de llavors, diversos relats han estat guardonats i
publicats en reculls col·lectius. El seu últim llibre és Relacions molt relatives (Voliana, 2014), finalista del Premi El
Lector de l'Odissea 2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada