Rob Mayflower s’embarcà
en una aventura d’exili sota un nom inventat perquè a alta mar les mentides no
són cap crim si ningú no les veu. I com un ratolí de coberta, es dedicà a ratar
el temps com només saben fer els polissons, però s’equivocà de nom perquè no s’esperava
que un altre naufragi li estrellés el futur que cosia d’amagat del món. Es
tancà en una bombolla que l’horror d’aquella nit va deixar buida i es va
prometre sobreviure com una obligació per a algú amb nom de vaixell enfonsat a
bord d’un transatlàntic que semblava invencible. No sabia com, però la sort li
passà per sobre com una alenada de vida. I des de llavors, l’únic polissó del Titànic vivia per explicar-ho. Convidat
per tots els naviliers dels mars coneguts, només demanava una cosa: una cabina
sense finestres per no veure mai més el mar.
Il·lustra el microrelat una obra de Henri Adolphe Schaep.
Marta
Finazzi Martínez (Girona, 1981) és llicenciada en humanitats i una apassionada
de la cultura i l’escriptura. Professional de la llengua i la correcció de
textos, cultiva l’amor per la literatura des de ben petita i ha guanyat
diversos premis literaris passant pels relats curts, els microrelats, la poesia
i el gènere epistolar. Acaba de guanyar l’accèssit a l’Englantina d’Or dels IX
Jocs Florals d’Esplugues de Llobregat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada