Quan vaig
passar pel parc, de camí a casa, la vaig veure a terra. Em vaig quedar allà
dempeus mirant-la sense entendre. Quants dies feia que se m’havia extraviat?
Estava en un angle estrany, una mica més enllà de la meva ruta habitual.
Segurament algun animal s’havia entretingut amb ella i l’havia allunyat de la
vista dels nens que hi juguen diàriament. Alleujat per haver-la recuperat sana
i estàlvia em vaig veure en un atzucac inesperat: de quina manera l’havia de
restituir dins del meu lèxic? Per una altra banda, estava meravellat d’haver
esquivat la necessitat d’emprar-la i que la gent seguís entenent el que els hi
deia. Vaig reprendre la marxa jugant amb ella a la mà i, ves a saber per què,
se’m va esmunyir i va caure per la claveguera. Vaig riure de la meva
malastrugança i vaig fer via cap a casa perquè se m’estava fent tard. Ara la
meva muller està encantada amb mi perquè quan em demana el que sigui sempre li
dic que sí.
Microrelat guanyador de novembre
del Concurs de la Microbiblioteca de Barberà del Vallès 2016-17. La fotografia és de l'autor
Ivan Bonache (Barcelona, 1978). Geògraf i músic, escriptor a
estones. Va començar pujant els seus escrits a Relats en Català per acabar fent
el seu propi blog: Mapes del Món. Ha
guanyat un parell de premis i ha quedat finalista en uns altres tants. Té
diversos relats publicats en reculls de l’Associació de Relataires en Català,
de l’Editorial Neurosi i de la Biblioteca de Barberà del Vallès Esteve Paluzie.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada