Un expedient disciplinari, m'han dit que m'obriran.
M'acusen de ser poc professional, irresponsable, imprudent. Lamenten els efectes
que la meva negligència tindrà en el sector. Distraccions com aquesta, diuen, ens
fan perdre credibilitat. M'anuncien una sanció exemplar, probablement una inhabilitació
de per vida. Tots estan molt nerviosos.
Per defensar-me, jo els he parlat de la bellesa del
paisatge, de les tonalitats infinites del mar, d'un blau verdós a la platja que,
mar endins, s'anava enfosquint fins a trobar-se en la línia de l'horitzó amb el
blau més clar del cel; de les balandres de veles acolorides, inflades pel càlid
vent de garbí; dels esclats escumosos de les onades quan s'estimbaven contra
les roques. Des de dalt del penya-segat, l'espectacle era sublim i l'home, dret
al meu costat, també admirava la vista amb una devoció que li omplia els ulls
de llàgrimes.
O això em pensava. Absort en la contemplació, no
m'he adonat del salt fins que he vist el cos estavellat sobre les mateixes
roques que un instant abans tant admiràvem. Un descuit imperdonable, em
repeteixen. Jo m'encongeixo d'espatlles i replego les ales: potser ja no les
necessitaré mai més.
Microrelat guanyador de desembre del
Concurs de la Microbiblioteca de Barberà del Vallès 2016-17
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada