Vella
xaruga i malalta, contemplo la vida rere la finestra de l’habitació.
Cada
dia espio com la meva majordoma surt a esmorzar al parc de davant de casa.
S’asseu amb pulcritud, com volent recollir les seves carns cansades. Un dia
veig ben clar com deixa el paquet de galetes a sobre el banc per anar a
socórrer un pardal a sota d’un arbre. Quan torna on era, el paquet ha
desaparegut. Un passavolant li ha pres d’una revolada. Ella que dóna un cop de
peu i se’n torna cap al portal de casa.
El
dia següent, veig que deixa de nou el paquet de galetes a sobre el banc per anar
a ajudar un nen a recuperar la pilota. Quan es gira, el paquet ha tornat a
desaparèixer a mans del miserable.
—Beneita
—que penso amb agror.
Avui
al matí, se’n va a beure un glop d’aigua a la font i... no m’ho puc creure,
veig com abandona de nou les galetes i com l’afamat s’hi abraona així que la té
d’esquena.
—Pobra
estúpida! —que em dic en veu alta.
Però,
de tornada, m’hi fixo bé. Veig com treu dissimuladament un segon paquet que
rosega abans de travessar el portal de casa. I mentrestant, jo, continuo
observant la vida rere la finestra de la meva habitació, vella xaruga i cada
dia una mica més malalta.
El quadre és Woman on a bench d'Edward Austin Abbey (1852-1911)
Maria Cirera (Manresa, 1979) és traductora de
formació. Ha treballat i treballa al voltant dels llibres: bibliotecària,
dinamitzadora de clubs de lectura, lectora, redactora, correctora i, sobretot,
traductora literària. Ha publicat contes i microrelats en diferents reculls
col·lectius i actualment forma part del grup literari Cornèlia Abril.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada