Sí, senyor
comissari, ara li explico amb tota l’objectivitat del món el perquè de la
meva denúncia:
Feia dos anys
que havien trencat. L’havia fet patir massa per la seva gelosia, per les ganes
de posseir el seu cos (i jo també diria la seva ànima, fins i tot!). Es
comportava amb una possessivitat fora de
mida. Feia dos mesos, no se sap per què, havia picat a la porta de casa nostra
i, quan qui va obrir se la va trobar davant, l’hi donà una empenta i es va
ficar corrents a l’habitació d’ell. A empentes la vàrem fer fora.
Fa una setmana,
senyor jutge, anant pel carrer, ens el va prendre. Sí, senyor! I a cara descoberta que ho va fer! A la fi, ens
l’ha pres. Llavors ens va dir: “Vosaltres aneu em compte o sereu els següents!
No em prendreu mai qui, per llei, em pertoca”.
Digui, senyor,
jutge: no són faltes greus: robatori i segrest, amenaces...
I digui’ns, la
Mort no forma part de cap grup mafiós? O és el Capo de tutti Capi?
Glòria
Calafell Martínez (Barcelona 1947). És llicenciada en Filologia per la UB i
treballava de professora de Secundària. Actualment és jubilada. Ha publicat
contes en diversos reculls del gènere, encara que es dedica més a la poesia,
gènere en el qual ha guanyat diversos premis, com el Marià Manent el 2013 i
enguany li ha estat atorgat el premi Josep Fàbregas i Capell de Sallent. Té publicats cinc llibres de poesia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada