DE VOCACIONS (Un microrelat de Maria Cirera)

L’he reconegut per la prestància amb què m’ha allargat el bitllet de tren. L’he reconegut perquè, de petits, quan la professora ens demanava què volíem ser quan fóssim grans, ell responia amb el cap ben alt que volia ser domador de puces. La resta l’envejàvem una mica perquè nosaltres no podíem respondre amb tanta contundència, en el millor dels casos, alguns s’atrevien a mencionar l’ofici del pare: camioner, professor... En canvi, ell es passava l’hora del pati assajant amb moviments àgils i elegants que, segons deia, eren la base de tot bon domador de puces.

Els anys han anat passant i quasi tots hem aconseguit ser allò que volíem ser, bàsicament perquè no volíem ser res en concret. En canvi, ell, m’allarga el bitllet amb aquell gest distingit de temps enrere, ara tan sols una mica més mecànic i desolat, i no en tinc cap dubte: el món s’ha deixat perdre un gran, un grandíssim, domador de puces.

La imatge és del circ en miniatura d'Alexander Calder.

Maria Cirera (Manresa, 1979) és traductora de formació. Ha treballat i treballa al voltant dels llibres: bibliotecària, dinamitzadora de clubs de lectura, lectora, redactora, correctora i, sobretot, traductora literària. Ha publicat contes i microrelats en diferents reculls col·lectius i actualment forma part del grup literari Cornèlia Abril.