S'han endut un dels
dos maniquins i l'altre se sent sol i malament, culpable de seguir viu, tirat
al bell mig de l'estança, apàtic com els hipopòtams i un munt de records que se
li apilonen i fan pudor, com les bosses d'escombraries que guarda sota l’aigüera,
incapaç d'estrafer un somriure, immobilitzat sota la llosa d'un immens fracàs,
sense forces per alçar-se, engrapar el mòbil i trucar-li, i dir-li que sempre
més la trobarà a faltar.
Microrelat inclòs al recull contes de propina (El Cep i la Nansa,
2014)
Damià Bardera Poch (Girona, 1982)
és doctor en Filosofia per la Universitat de Girona. És autor d'"el
penúltim vòmit" (Viena Edicions, 2008), Premi Marià Manent de Poesia, i
dels reculls "i alguns contes per llegir-los d'amagat", "fauna
animal", "els homes del sac", "els nens del sac",
"contes de propina" i "viladelsac", tots a l'editorial
"El Cep i la Nansa". En col·laboració amb Eudald Espluga, ha escrit
l'assaig "Mediterròniament. La Catalanitat emocional" (Biblioteca del
Núvol, 2013).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada