El va trobar de sobte a la sala, obrint i tancant
calaixos. Ella va fer un crit. Després es va ajustar el batí i, contenint la
veu, va dir que qui era, que com havia entrat i que sisplau no li fes mal. Ell,
sense deixar la seva recerca desesperada, la va mirar un instant, li va
contestar que si s’havia tornat boja i que tanqués la boca, au, ves; seguint
amb que si no hi havia piles per al comandament a distància en aquesta puta
casa. Ella es va allunyar desconcertada. Va anar a buscar la foto del seu
casament, la va mirar una estona. Després es va vestir, va anar cap al jutjat i
allà va presentar una demanda de divorci contra aquell estrany que ara era el
seu marit.
Microrelat inclòs al llibre “De lo
que quise sin querer” (Talentura, 2014). La traducció és de Pere Herrero. La il·lustració és de Bansky.
Va néixer cordovès al 67 i segurament
morirà sabadellenc, quan toqui. Escriu microficció i teatre, d'oïda i sense cap
intenció dolenta. Té relats publicats a recopilacions i antologies del gènere,
com ara Relatos en Cadena (de Alfaguara) o De
Antologia. La logia del microrrelato (Talentura). En teatre és autor,
entre d’altres, d'Anda Que No Te Quiero, La Vida Qué Bailo y
coautor de Consuélame, Consuelo. Al novembre de 2014, l'editorial
Talentura va publicar el seu primer llibre de microrelats titulat De Lo
Que Quise Sin Querer. Manté un blog que es diu Eternidades y pegos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada