Estic mort. Ho sé perquè estic viu i puc veure com
estic mort. Els operaris són a punt de segellar la làpida, us crido però no
serveix de res perquè els morts no criden. Tan se val, no hi sou, no heu
vingut. Ara ho sé, massa tard. Però no patiu, no us ho retrec pas. Tornar a
començar és impossible, però quan torni just al moment on us he deixat –els
nens esmorzant a la cuina i tu a punt de besar-me la galta– tan sols us demano
que seguiu fingint, que seguim vivint com sempre, com si m’estiméssiu.
Microrelat guanyador del Concurs "Cronoviatge" organitzat per Fantàstik i l'editorial Males Herbes. L'il·lustra "L'illa dels morts" d'Arnold Böklin.
Vaig néixer a Barcelona el febrer
de 1974. Vaig llicenciar-me en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona
el 1999. He guanyat premis de poesia (Concurs de l'FNAC, 1999) i de narrativa (15è
Premi de narrativa curta Tinet dels "Premis Ciutat de Tarragona 2011-12"
i Premi "Casal Lambda 2010", a més de ser finalista del "III
Miquel Arimany 2012" i del "Mercè Rodoreda" de Gràcia). Dirigeixo
el programa de literatura "Lletraferits" a Ràdio Molins de Rei.
És re-boníssim. De primer no l'entenia, però després...uala! Trist i magnífic.
ResponElimina