Del tiet Dimas deia el
meu pare que era un tros de cabró, però la tieta Elvira aclaria que no: que era
un cabró sencer. Les esposes sempre tenen una visió més àmplia que els germans.
De fet nosaltres en teníem un bon record, del tiet. Quan venia a casa portava
unes bosses de caramels violetes que guardàvem al calaix de la tauleta de nit,
per menjar-los amb delit. També sabia fer jocs de mans: se seia davant la
taula, desplegava el mocador davant del got de vidre, i quan apartava el
mocador el got havia desaparegut. O bé feia veure que ens treia cinc duros de darrera
la orella i ens el regalava.
Tenia la mateixa traça a
ensarronar les dones. La tieta Elvira ho sabia, com també que no eren
vertaderes amants sinó amors platònics. Però l’avergonyia que portés les
conquestes davant l’altar i les abandonés a l’últim instant, perquè després
tothom n’anava ple i ella ho passava igual o pitjor que l’agreujada. Totes
quedaven embadalides per aquell home tan bo i simpàtic, innocent i romàntic com
mai havia estat a casa. Amb ella era inhòspit, rancuniós i violent. A la tieta
Elvira la imaginació –que és molt mala companya de les nits de vetlla– li
despentinava els pensaments i, mentre voltava insomne sobre la coixinera, li
xiuxiuejava que no havien tingut fills per alguna cosa.
Aquella vida de parella
incompleta, que el tiet completava de manera il·lusòria, va anar fent niu en el
cos patidor de l’Elvira i, un dia, en el secret de la cuina però amb la
indiscreció de les nostres oïdes infantils, vam sentir que havien hagut de
buidar-la.
La notícia ens va
travessar el cor i la imaginació. La tieta, buida! Vam deduir que aquell
era el motiu que ell es busqués una vida més plena. I, en passar els anys, vam
anar cargolant causes i efectes, feliços i anissos, panellets i panellons, i
vam decidir que la del tiet Dimas era, de fet, la fugida més convenient quan es
tenia al costat una dona tan trista, amargada i buida.
La fotografia és d'Alexey Titarenko
Susana Camps va néixer a Barcelona, va estudiar
Filologia i es va doctorar en Traducció. Ha publicat relats, crítiques
literàries, la novel·la “El sueño robado” (Montesinos), l’assaig “La literatura
fantástica y la fantasía” (Mondadori) i un llibre sobre aspectes
tipobibliogràfics del Tirant lo Blanch. Ha publicat el llibre de microrelats Viaje imaginario al archipiélago de las Extinta
(Talentura, 2013).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada