PASSANT REVISTA (Un microrelat de Rafel Ballús)

Encara que sembli mentida, atesa la panxa enorme i el caminar pausat, cada matí en Ramon Prat sortia a fer una llarga passejada amb el gos, un preciós i tranquil golden retriever. Passava pel pont de sota l’autopista i, just a la sortida, es convertia en el tinent coronel John MacRae-Gilstrap.

Avançava solemne a pas lent i amb mirada severa pel davant del vistós conjunt de les companyies del seu regiment, més de sis-cents bordegassos vestits amb kilts de tartan a quadres verds i negres, casaca verda -vermella els de la banda- i tots amb la gorra glengarry pròpia dels Royal Highlands Fusiliers, i les polaines d’un blanc immaculat.

El que per a qualsevol eren les arrenglerades files de ceps verds de pàmpols incipients, per a ell era un regiment —el seu regiment— en perfecta formació. Rebudes les novetats, ordenava marxar i mentre la banda a toc de bombo, tambor i sacs de gemecs iniciava amb energia Scotland The Brave... als auriculars d’en Ramon, ell, al davant del regiment, emprenia marcialment amb en Max el retorn a casa.

Rafel Ballús Molina (Granollers 1950). Jubilat. Gestor sanitari i consultor. Alcalde de Granollers 1979-1986. El 1979 va ser objecte de menció especial per part del jurat del premi de poesia Amadeu Oller, amb el recull «Amb llavis de fusta».

OBLIT (Un microrelat de Dani Vilaró)

Va ser en el moment just que, sentint-se un drap, es llançava sota les rodes d'aquell cotxe per morir. Va pensar que s'havia deixat les claus de casa al pany i li entrarien a robar.

Dani Vilaró (Barcelona, 1972) és periodista, viu a Sant Cugat del Vallès i treballa de director de comunicació d’una organització internacional de drets humans. També és professor col·laborador de Comunicació de la UOC i de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Ha estat finalista del XX Premi Tinet de Narrativa Curta per a Internet 2017 amb el conte «El salt» (publicat a Obsessió i altres contes (Cossetània, 2017). Amb el seu primer llibre, el recull de contes Si em toques, cauré (Viena Edicions, 2017), va guanyar el 26è Premi Literari Ciutat de Badalona de Narrativa – 30^è Premi Literari Països Catalans.

LES BONES NOTÍCIES (Un microrelat de Jordi Masó Rahola)

—No hi ha cap esperança, oi doctor?

El metge era un home enterc. Es movia amb l'encarcarament dels androides de les pel·lícules antigues i el rostre semblava tallat d'una sola peça i sense polir, ple d'arestes. Un rostre idoni per comunicar males notícies, anunciar terminis fatídics o prescriure sedants, narcòtics i cures pal·liatives.

La dona se'l mirava amb les celles molt arrufades i uns ulls aigualits a punt de vessar. El llavi inferior li tremolava.

—No hi ha res a fer, doncs? —va insistir. La veu se li esquerdava.

El malalt tenia els ulls tancats, la pell groguenca, entresuada, el cabell despentinat i lluent, la mandíbula pengim-penjam. De la cova ennegrida de la boca en sortia una ranera que, francament, no augurava res de bo.

Però, finalment, el doctor va parlar:

—Se'n sortirà. No pateixi, senyora. En una setmaneta tindrem el seu marit fresc com una rosa.

En un metge tan avesat a la catàstrofe, les paraules no li van sortir naturals, com si un jutge acostumat a dictar sentències de mort hagués d'absoldre un acusat. Però era veritat. Per fer el dictamen més convincent, va forçar un somriure. Però la cara de la dona, lluny d'expressar alleujament o alegria, es va congelar en una expressió estranya. Un rictus de decepció, va pensar el doctor.

Per sort, el malalt tenia els ulls tancats.

Jordi Masó Rahola (Granollers, 1967) és autor d'Els reptes de Vladimir (2010), Catàleg de monstres (Marcòlic-Alpina, 2012), Les mil i una (Témenos, 2015), Polpa (Males Herbes, 2016) i La biblioteca fantasma (Males Herbes, 2018)

LA NOVA DIETA (Un microrelat de Mónica Brasca)

La doctora em va dir que havia arribat el moment de donar-li puré. Al començament no li va agradar la barreja de carbassa, pastanaga i patata bullida. En rebutjar-la amb la mà, ho escampava tot per terra. Després va anar acceptant la novetat. I aleshores, va arribar la recompensa: de postres, banana aixafada o, si s’ho estimava més, una poma ratllada. Amb molta paciència li vaig fer entendre que, si s’ho menjava tot, s’aniria fent un home fort i sa. Com abans, quan era el meu pare totpoderós.

Microrelat inclòs al llibre Lugares vedados. La traducció és de Pere Herrero.

Mónica Brasca (Rafaela, Santa Fe, Argentina, 1957). Rondallaire i traductora d’anglès i portuguès. Les seves mini-ficcions han obtingut premis i formen part d’antologies nacionals i internacionals. D’ençà 2012 participa al taller de mini-ficció Marina de Ficticia, dirigit per l’escriptor mexicà Alfonso Pedraza. Manté inèdit el llibre de contes El camino de regreso. Actualment viu a la ciutat de Santa Fe. Lugares vedados és el seu primer llibre publicat de microcontes.

EL FINAL DEL PRINCIPI (Un microrelat de Laia Prat)

Un matí, el Martí, eixerit i content, surt de casa i nota un sotrac. És el món que ha deixat d'expandir-se.

Després del Big-Bang, fa no sé quants milions d'anys, la vida ha estat cosa de com tots els elements que en van sortir rebotats han anat repartint-se pel món. Però sembla ser que ara mateix, just en aquest moment, ja tot ha arribat al seu lloc, ha parat, i se sent aquella lleugera sensació de frenada.

És el final del principi. Però ell més aviat es pensa que és el principi del final i això l'enganxa una mica a contrapeu, la veritat. Avui precisament que estrena feina, ara no sap si hi ha d'anar o no hi ha d'anar. Tampoc sap si val la pena renovar l'assegurança del cotxe ni si portar-li al Ciscu del bar els dos euros que li va deixar a deure.

Laia Prat Garcia. Nascuda a Barcelona l’any 1982, actualment viu a Sant Quirze del Vallès. És antropòloga de formació i treballa com a professora. També dinamitza tallers d’escriptura per a persones adultes, i per a infants a biblioteques i escoles. Escriu narrativa i poesia, i aquest 2016 ha publicat el seu primer poemari Al revers del tapís (Viena Edicions, 2016), guanyador del XXIè Premi Joan Llacuna de la Ciutat d’Igualada.