Un matí, el Martí, eixerit i content, surt de casa
i nota un sotrac. És el món que ha deixat d'expandir-se.
Després del Big-Bang, fa no sé quants milions
d'anys, la vida ha estat cosa de com tots els elements que en van sortir rebotats
han anat repartint-se pel món. Però sembla ser que ara mateix, just en aquest
moment, ja tot ha arribat al seu lloc, ha parat, i se sent aquella lleugera
sensació de frenada.
És el final del principi. Però ell més aviat es
pensa que és el principi del final i això l'enganxa una mica a contrapeu, la
veritat. Avui precisament que estrena feina, ara no sap si hi ha d'anar o no hi
ha d'anar. Tampoc sap si val la pena renovar l'assegurança del cotxe ni si
portar-li al Ciscu del bar els dos euros que li va deixar a deure.
Laia Prat Garcia. Nascuda a Barcelona l’any
1982, actualment viu a Sant Quirze del Vallès. És antropòloga de formació i
treballa com a professora. També dinamitza tallers d’escriptura per a persones
adultes, i per a infants a biblioteques i escoles. Escriu narrativa i poesia, i
aquest 2016 ha publicat el seu primer poemari Al revers del tapís (Viena
Edicions, 2016), guanyador del XXIè Premi Joan Llacuna de la Ciutat d’Igualada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada