ESPOSA MARXA ENRERE (Un microrelat de Stephen Dixon)

La seva dona mor, la boca lleugerament badada i un ull obert. Ell truca a la porta de l’habitació de la filla petita i diu «Val més que vinguis. La mamà és a punt de morir». La dona entra en coma tres dies després de tornar a casa i continua així durant onze dies. El segon dia després d’haver tornat a casa fan una petita festa: salmó de Nova Escòcia, bombons, un risotto que ell prepara, formatge brie, xampany. Una ambulància duu la seva dona a casa. Ella li diu «Porta’m a fer un volt pel jardí abans de ficar-me al llit per última vegada». La seva dona refusa el tub d’alimentació que els metges li volen ficar i insisteix que vol morir a casa. Diu «No vull més suport vital, sèrums, ni menjar». Ell truca per quarta vegada en dos anys al 911 i explica «La meva dona; segur que torna a tenir una pneumònia». A la seva dona li han introduït un tub a la tràquea. «Quan me’l trauran?» diu, i el doctor diu «Vol que sigui sincer? Mai». «La seva dona té un cas agut de pneumònia», els diu el doctor a ell i a les seves filles la primera vegada, «i té entre un i dos per cent de possibilitats de sobreviure». La seva dona ara fa servir una cadira de rodes. La seva dona ara fa servir un escúter mòbil. La seva dona ara fa servir un caminador amb rodes. La seva dona ara fa servir un caminador. La seva dona ha de fer servir un bastó. A la seva dona li diagnostiquen esclerosi múltiple. La seva dona té dificultats per caminar. La seva dona pareix la segona filla. «Aquesta vegada no has plorat» diu ella, i ell diu «Em sento igual de feliç, però». La seva dona li diu «Tinc algun problema als ulls». La seva dona pareix la filla. L’obstetra diu «Mai havia vist un pare plorar a la sala de parts». El rabí els declara marit i muller i ell esclata a plorar. «Casem-nos», diu ell, i ella diu «Per mi, bé», i ell comença a plorar. «Quina reacció», diu ella, i ell diu «Soc tan feliç, tan feliç» i ella l’abraça i diu «Jo també». Ella li truca i diu «Com estàs? Vols que quedem per parlar?». Ella el deixa davant de casa seva i diu «Això no està funcionant». Ell coneix una dona en una festa. Parlen una bona estona. Ella ha d’anar-se’n de la festa per assistir a un concert. Ell aconsegueix el seu número de telèfon i diu «Et trucaré demà» i ella diu «M’agradaria». S’acomiaden a la porta i es donen la mà. Un cop ha marxat pensa «Aquesta dona serà la meva esposa». 

Microrelat inclòs a Late Stories (Artifice Books, 2016). Traducció de Jordi Masó. El dibuix és un autoretrat del mateix Stephe Dixon.

 

Stephen Dixon (1936-2019) va ser un escriptor nord-americà. Va guanyar premis com la Guggenheim Fellowship, l’O. Henry Award o  el premi de l'American Academy of Arts and Letters. Va escriure uns 500 contes i va publicar 27 llibres de ficció: 14 novel·les i 13 col·leccions de contes.