PRÒRROGA (Un microrelat de Laia Prat)

En Xavier Romà, conseller de govern d'un territori, s'aixeca i mentre esmorza sent a la ràdio que és mort. Ell, sí, Xavier Romà, ha estat trobat mort avui a primera hora, encara que per causes desconegudes, al carrer tal i qual per una dona de fer feines a qui els serveis sanitaris han hagut d'atendre per un atac de nervis.

El primer que ha de fer, evidentment, és comprovar ell mateix que no és mort. I això com es fa? Es pessiga, allò típic, i per sort es fa mal, perquè no hi ha ningú a casa amb qui mantenir una conversa i que li digui «portes la camisa mal posada» o «pare, avui ens vindràs a buscar?». Així que puja a l'ascensor, es mira al mirall, s'hi veu, hi tira una mica de baf, respira una mica més tranquil, s'ajusta el coll de la camisa i surt a la planta baixa. Amb un hola, bon dia, content i alleujat saluda el porter i quan surt al carrer l'autobús l'atropella per sempre, just en el mateix moment que arriba la dona de fer feines de casa i se'l troba fet un desfici, escampat per davant del portal, i li agafa un atac de nervis.

Laia Prat Garcia. Nascuda a Barcelona l’any 1982, actualment viu a Sant Quirze del Vallès. És antropòloga de formació i treballa com a professora. També dinamitza tallers d’escriptura per a persones adultes, i per a infants a biblioteques i escoles. Escriu narrativa i poesia, i aquest 2016 ha publicat el seu primer poemari Al revers del tapís (Viena Edicions, 2016), guanyador del XXIè Premi Joan Llacuna de la Ciutat d’Igualada. El seu recull Coses que passen va guanyar el 1er Premi Literari Sant Narcís 2017.