dimarts, 19 de març de 2019

DESAP DA (Un microrelat d'Asier Susaeta)

Ensopegar amb un d'aquests cartells que l'Emma i tu vàreu enganxar per tota la ciutat sembla una cosa irreal, gairebé surrealista, oi? I que encara resisteixi en un mur dels afores és tan molest que intentes fer-lo desaparèixer de la vista, però només aconsegueixes esquinçar els últims quatre números del telèfon fix que ja no teniu. També has tallat la meitat de la cara de la teva filla, així que no et queda més remei que buscar un doblec en algun dels cartells que l'envolten. I el trobes en un cantó del paper descolorit d'un concert de Jorge Drexler, i estires, és clar que estires, i ara ho fas amb la precisió de l'experiència; arrossegues les esqueles dels cotillons, mercats de discos de vinil i circs mundials i, amb elles, el que quedava de la Sandra. Queden al descobert les restes d'un altre temps i t'imagines llavors; us imagines, quan ella sortia per la porta de casa cap al centre comercial. Anem; espavila't, aixeca't del sofà, agafa les claus del cotxe per acostar-la. Aquesta vegada sí. I mentre espereu l'ascensor, aprofita per preguntar-li quina pel·lícula veurà amb les seves amigues.

Traducció del castellà de Jordi Masó Rahola.

Asier Susaeta Deu de Baldeón (Vitòria, 1978) ha aparegut en diverses antologies com «Palabras que volaron» (2017) de 50 paraules, «Microvuelos» (2017) i «Aletreos» (2018) d'Esta noche te cuento i «VI Microconcurso» (2017) i «VII Microconcurso» (2018) de la Microbiblioteca, convocat per la Biblioteca Esteve Paluzie. També ha estat finalista anual de la XI edició de Relats en Cadena, de la Cadena Ser i guanyador de diversos concursos, entre els quals destaca «Guanyaràs la llum» l'any 2017, organitzat per l'Escola d'Escriptors, Ajuntament de Madrid i la Unió de Ciutats Capitals Iberoamericanes. Al març de 2019 ha publicat el seu primer llibre de microrelats, «Hierba veloz y púrpura», el tercer número de la col·lecció "Llenguas de ornitorrinco" (Zaera Silvar).

1 comentari:

  1. Muchas gracias por traducir y compartir mi relato, Jordi. Es un placer estar tan bien rodeado en tu web.
    Un abrazo.

    ResponElimina