Les panxes dels
nois es van posar grosses després de nou mesos. I els que havien estat més
vius, els folladors sense escrúpols sempre reticents a l'ús del condó,
perseguien ara les culpables que els havien fet allò amb llàgrimes als ulls,
entre rabiosos i desesperats. Els veies passejant pel carrer i eren ànimes en
pena, gàngsters que arrossegaven cotxets, quillos que canviaven bolquers al
bar, paletes que s'enduien nen i cotxet a l'obra, taxistes, futbolistes,
violadors, directors d'empresa que guardaven els nounats en calaixos i que en
moments de crisi s'abocaven daltabaix dels seus despatxos amb vistes al mar. Al
món tot eren pares solters atrafegats que buscaven una dona que els ensenyés
què coi fer amb la criatura, que els cuidés, que els estimés, que es quedés amb
ells i el nen (o nens, perquè el més semental ara tenia bessonada) per sempre.
Júlia Bacardit (Barcelona, 1991) és periodista,
lletraferida i cantant de blues amateur. Quan calia també va anar a la
Universitat i es va graduar en Humanitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada