AUTORETRAT AMB MINÚCIES (Un microrelat d'Eduard Ribera)

La lupa reposa sobre la taula. L’escriptor analitza cada paraula minuciosament, com resseguint els seus porus semàntics, a la recerca d’una exactitud mai prou assolida. La realitat sovint escapa a la precisió del lèxic, pensa. Potser perquè el món és cada cop més imprecís, més difuminat, més inhòspit i més aspre. I després també passa que les paraules -com les persones- acaben morint; algunes d’avorriment, altres d’asfíxia i les més desemparades d’inanició, perquè s’han quedat òrfernes d’un referent que les sustenti.

Eduard Ribera (Balaguer, 1965) és escriptor i filòleg. Premi de Narrativa Ciutat de Balaguer 1987 per “La casa per la finestra” (Ajuntament de Balaguer, 1988). També ha publicat “El mite de la darrera llàgrima” (La Impremta, 1995) i “Oficis específics” (Ed. Ribera & Rius, 1996. Finalista dels Premis Octubre 1993). Des de març de 2005 manté “L’Escriptori”, amb el qual va obtenir el Premi Vila de Martorell 2009 al millor bloc. És autor d'“A que no! 99 exercicis d’estil” (Premi Lleida de Narrativa, 2009) i la novel·la breu “La vida assistida” (Premi “Ciutat de Mollerussa 2011”).