dilluns, 27 d’agost de 2018

EL NOU (Un microrelat de Carme Ballús)

—Fa molt temps que ets aquí?
—Jo em vaig presentar a mitjans de juny.
—I tu, fa molt? —pregunta mirant de cua d’ull cap a l’altra banda.
—Jo vaig entrar per Sant Joan.
—I vosaltres dos? —fa adreçant-se a una parella que xiuxiueja dues files més enrere.
—El quatre de juliol, vam venir junts.
—Fa dies, ja. I us han confirmat quan serà l’exposició?
—Del deu de setembre fins Nadal.
—Sort que ho paguen prou bé.
—Sí, sort —respon algú de tres fileres més enllà.
—Encara en falten molts —ressegueix amb els ulls les fileres i els cossos.
—Hem de ser mil, però ja vindran: la gent necessita feina.
—No els podien haver dut de la Xina, com l’altra vegada?.
—No —diu el xicot de davant seu, sense girar-se—. Ja no els deixen sortir d’allà.
—Em fan mal els peus.
—Doncs agafa-t’ho bé. Després vindrà el dolor a les lumbars. I va pujant. El pitjor és quan...—respon algú.
—Quan què?
—Tu, el nou, a veure si calles, que estàs esvalotant el galliner —és l’encarregat, que s’hi ha acostat per sorpresa.
—Deia que em fan mal els peus.
—Un bon guerrer de Xian no es queixa. Us vull quiets, callats i mirant endavant.

Nascuda al rovell de l'ou granollerí el 1955, Carme Ballús viu a Les Franqueses i fa de professora a l'Institut A. Cumella de Granollers. Vallesana com la mongeta del ganxet, no escriu -per ara- llibres de cuina, sinó contes i relats breus. Forma part del col·lectiu literari Pep Campei, amb el qual ha publicat la novel·la d'autoria conjunta "L'artefacte". Ha publicat contes en reculls amb d'altres autors i dos reculls propis, "Portes endins" (Marcòlic, 2013) i "Amor, deixa'm dormir" (Marcòlic, 2015), cuits a foc lent i de degustació pausada.

Cap comentari:

Publica un comentari