Aquest matí he trobat grans esquerdes i taques
d’humitat en el sostre i en les parets del corredor. Primer he fet intenció de
vestir-me i anar a avisar el veí de dalt, però mirant-ho millor he comprès que
no era simplement humitat, sinó algun tipus de malaltia degenerativa dels
materials, que els dilatava i els deformava per dins fins rompre’ls. Unes
passes més enllà he constatat que el procés afectava també la fusta de les portes.
Llavors, la meva dona, que em sentia caminar per casa, s’ha llevat i hem
descobert junts, aterrits davant del mirall del bany, que una pel·lícula grisa,
un vague embrutiment, se’ns escampava per la cara i les mans. Als nens, era
espantós, els passava el mateix. Hem provat de rentar-nos, però l’aigua sortia
tèrbola de l’aixeta i no netejava.
Han informat per la ràdio que es tracta d’un brusc
deteriorament general de la realitat i que ja s’han pres les mesures adequades
al cas. Però la meva dona i jo pensem que ho diuen per tranquil·litzar-nos:
segur que deuen estar tots tan desconcertats com nosaltres. Val més que ens hi
resignem. Ens hem assegut en el sofà del menjador, sense saber què fer, només
esperar que passi alguna cosa.
Microrelat
inclòs al llibre La vida canina
(Bròsquil, 2005). Llibre disponible a:
https://www.smashwords.com/books/view/626291
Carles Bellver Torlà (Castelló de
la Plana, 1967) és analista de tecnologia educativa en el Centre d'Educació i
Noves Tecnologies de la Universitat Jaume I de Castelló. Soci d'El Pont,
Cooperativa de Lletres. Autor dels llibres El
llibre dels tòpics (Brosquil, 2002), La
vida canina (Brosquil, 2005), Lovecraft
& cia (2008), L'home del calendari (Tria, 2011), La nit mil dos (Tria, 2013), Un cel nou i una terra nova (Unaria,
2015).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada