Cerimoniosament, Dwan Ev va soldar l'última
connexió amb or. L'observaven els objectius d'una dotzena de càmeres de
televisió i el sub-èter va transmetre a
tot l'univers una dotzena d'imatges d'allò que estava fent.
Es va redreçar i va assentir amb el cap a Dwar
Reyn, després va acostar-se a l'interruptor que completaria el contacte.
L'interruptor que connectaria els ordinadors de tots els planetes poblats de
l'univers —noranta-cinc bilions de planetes— amb una supercalculadora, una
màquina cibernètica capaç de combinar tot el coneixement de les galàxies.
Dwar Reyn va parlar breument als trilions que el
veien i l'escoltaven. Després d'un moment de silenci va dir: «Ara, Dwar Ev».
Dwar Ev va prémer l'interruptor. Va haver-hi un
brunzit vigorós, una onada de força que venia dels noranta-sis bilions de
planetes. Els llums del tauler gegantí van pampalluguejar i després es van anar
apagant.
Dwar Ev va fer una passa enrere i va aspirar amb
força. «L'honor de fer la primera pregunta és teu, Dwar Reyn».
«Gràcies», va dir Dwar Reyn. «Serà una pregunta que
cap màquina cibernètica no ha estat capaç de respondre».
Va adreçar-se a la màquina. «Hi ha un Déu?».
La veu poderosa va respondre sense dubtar-ho, sense
haver d'accionar cap relé.
«Sí, ara
hi ha un Déu».
El rostre de Dwar Ev va reflectir una por sobtada.
Va engrapar l'interruptor. Un llampec sorgit del cel clar va abatre'l i va
fondre l'interruptor.
La traducció és de Jordi Masó.
Fredric Brown (1906-1972) va ser
un escriptor nord-americà celebrat per les seves obres de ciència-ficció i
misteri. També va ser un dels primers autors de short-short fiction també anomenada flash-fiction, precedents d'allò que ara considerem microrelats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada