—Pare.....què representa? —pregunten uns
ullets blaus encuriosits, tot assenyalant cap a ell.
La pregunta l'ha sobresaltat. Aquell
interès l'ha agafat desprevingut.
Membre de família conservadora i fidel a
costums i tradicions, va heretar el nom del pare. El progenitor, orgullós, no
va dubtar, però, a posar-li’n el diminutiu. Mai no se’n va poder desempallegar.

Ha passat la vida entre llibres, un món
que l’apassiona, però sempre s’hi ha sentit tractat injustament, “com de segona
categoria”. Mai no ha vist recompensades les corredisses d’última hora
per passadissos d’impremtes i editorials; les decisions dràstiques dels seus
caps a més alt nivell, que li van fer perdre part de les competències de què
gaudia; els llibres d’estil; els bolígrafs vermells...
Cansat de tot plegat, un bon dia va
decidir buscar sort en un altre sector. Es va congratular quan, després
de fer tots els aclariments i les puntualitzacions que considerava pertinents,
li van atorgar la plaça.
El trobareu en un jardí habitat per
xiprers, crisantems, gladiols, clavells i margarides, on es respira una perenne
quietud, malgrat la generosa munió d’ànimes que li fan companyia. Ocupa el lloc
central de la làpida núm. 13 del passadís esquerre. Dues dates li fan d’escorta.
—Vida, filla! Aquest guionet representa
tota una vida!!!
Per fi, algú li reconeixia la
feina.
Maribel
Gutiérrez (Granollers, 1967) és llicenciada en Filologia catalana per la
Universitat de Barcelona i Màster en Pertorbacions del llenguatge i l’audició
per la mateixa universitat. És cofundadora i una de les veus principals del
projecte EnVeuAlta, per escoltar
literatura. El seu relat Còdols
va ser finalista en el concurs de narrativa breu 2017 convocat pel diari
El9Nou.
Caram! Molt bo
ResponEliminaHi estic d´acord, molt bo.
ResponEliminaColpidor
ResponElimina