El pagès de pell torrada nota el tacte de suor al
coixí. Ha lluitat tants anys contra el fantasma, que li sap greu deixar-se
endur. Finalment però, acluca els ulls. Cau avall, per un forat profund. L’olor
de terra acabada de llaurar l’embolcalla. Gotes de rosada sobre uns pàmpols li
mullen la cara. Llum, veu llum. Una escletxa que s’acosta, s’escolten veus.
Lentament surt de la foscor i amb la vista borrosa s’observa, va nu. Algú
l’agafa, s’ofega. Enyora el suau xiuxiueig de la vinya i plora amb gran
desconsol. S’intenta eixugar les llàgrimes, però no en troba, i llavors s’adona
de la seva petita mà. Una dona suada i exhausta l’observa.
La fotografia que acompanya el microrelat és d'Herminio Alcaraz.
Maria Figueras Tutusaus (Sant Vicenç de Calders, 2001),
sóc estudiant de 1er de batxillerat científic i m'agradaria ser metge. Gaudeixo
descobrint la natura, toco l'oboè, escric de tant en tant i m'apassionen les
noveles policíaques. El 2015 vaig guanyar el primer premi del concurs Joan
Perucho amb el relat "El vestit vermell".
Renaixement...
ResponEliminaBonic.
ResponEliminaTrist.
Enhorabona!
Pep