L’estiu abandonava, vençut, les cambres blanques, i
l’Anna va entrar al bany i es va despullar, cerimoniosament, de sal i petxines.
Nua sota la dutxa, mussitava cançons de sirena mentre s’esbandia les onades.
L’escuma del sabó encara feia olor de sorra i mar
quan va decidir escolar-se, fugir, cercar nous blaus.
Va tancar els ulls, va plegar els braços sobre el
pit i es va deixar caure desguàs avall com ho faria una gota, un miler de
gotes. I en el vertigen laberíntic de les canonades va sentir la fúria de la
tramuntana i el silenci roig de tants capvespres.
Va sospirar. Les onades trencaven en platges més
llunyanes.
Llavors, d’improvís, algú va obrir l’aixeta, i
aquella inoportuna pluja de tardor li va dur a la boca un reglot de pells de
cera i de maletes buides.
L’estiu abandonava, vençut, totes les cambres
blanques.
David
Arnau (Barcelona, 1964) és empordanès de cor, filòleg de carrera i
microescriptor de vocació. Fa de lingüista de doblatge i cinema des de 1987, i
ha supervisat els guions de més de 1.500 pel·lícules. També és professor de
l’Escola Catalana de Doblatge. Ha guanyat un parell de premis menors amb els
seus “Microcontes per a nens...”, que publica regularment al seu blog “Avui
tampoc trauré la pols”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada