Li hagués
volgut explicar tot. Tot. Però els meus ulls de seguida defugiren
els seus. Així, la frase finalment pronunciada: “cafè i dònut, si us
plau”, em va semblar una cel·la. I encara que els barrots fossin de sucre
i jo mateix n’esdevingués el carceller, al cap i a la fi, barrots i carceller
érem. Un cop més, em pensava que hauria de postergar l’assumpte —que en
aquestes alçades ja començava a ser realment enutjós— però quan finalment em va
dur l’esmorzar, no vaig poder evitar el pensament
(també ensucrat si voleu, us ho consento) que la vetllada, tal volta, prometia
més del que jo mai hagués gosat esperar-ne.
Jordi Puig (Badalona, 1970) és bibliotecari i escriu
sempre que pot. Ha guanyat el III Premi d'Escriptura Creativa del club TR3SC
(2010) i el VII Premi de Narrativa Curta L'Illa-Vadelletra (2016). També
ha participat en el recull de contes eròtics A l'ombra del Decameró (Gregal, 2014) i recentment ha publicat la
seva primera novel·la, Mala peça al
tauler (Stonberg, 2016), un thriller esbojarrat al voltant del món dels
escacs. Manté El blog de l'Arbre Vermell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada